L’estel fugia i el foc moria:
cendra tots dos ens han deixat.
Dintre l’albada la posta nia.
Només els somnis són veritat.

És endebades que jo sospiri.
Canta l’ocell felicitat
i és un miratge i un deliri.
Només els somnis són veritat.

Claror del dia. La mar s’atura:
el pols d’argent tot just li bat.
Entorn, la vida se’ns fa insegura.
Només els somnis són veritat.

«Cançó final»