El cinema de Pere Portabella és indissociable de l’art i de la política. Són disciplines que es conjuguen i retroalimenten des d’una actitud comuna: impugnar les normes, les socials però també les estètiques. Aquest és justament el títol d’un volum que reuneix desenes de textos escrits per l’autor durant seixanta anys, des dels seus inicis com a productor fins a l’actualitat. Inclouen articles en diaris i revistes, presentacions dels seus films, pròlegs de llibres i catàlegs d’exposicions, conferències, així com algunes de les seves intervencions com a senador o diputat durant les primeres legislatures de la democràcia. Igual que el cineasta s’ha preocupat per preservar la seva obra per garantir-ne la difusión pública, ara és l’hora dels seus escrits. En l’edició prologada i anotada per Esteve Riambau, els textos s’articulen en tres grans blocs: l’oposició al franquisme, els primers anys de la democràcia i el retorn al cinema a partir de Pont de Varsòvia, sense oblidar una especial atenció vers el paper de la cultura a Europa. Sense mai separar l’art i la política del cinema, sorgeixen sinergies i confrontacions que ofereixen un retrat molt fidedigne del pensament de Portabella, a la vegada sustentat sobre interaccions amb personatges tan il·lustres com Luis Buñuel, Josep Tarradellas, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró o Carles Santos.