Aquest llibre parteix d’una constatació: la realitat no existeix. No hi ha enlloc cap realitat fixa, eterna, sempre igual a ella mateixa. L’única realitat és l’aparença. Però les aparences canvien, es transformen, i depenen de qui les percep. En molts moments de la història, aquesta constatació va fer creure els homes que la vida i el món eren un caos. I que calia atrapar la realitat immutable de les coses que s’amaga rera les aparences. La modernitat, en canvi, sembla instal. lada en l’acceptació que res no és real, sinó només aparença.

Antoni Marí ha volgut resseguir aquest conflicto que es resumeix en la frase «no hi ha fets, hi ha interpretacions». I es pregunta de quina manera incideix en la vida de cadascú de nosaltres: els conflictes del jo, els conflictes del jo amb la naturalesa (el no-jo com diria Fichte) i els conflictes entre dos jos.

És així com la soledat, la construcción de la identitat, el cos, l’emoció estètica, la infància, la diferència, la natura, la guerra, la memòria, la fraternitat, són analitzats, com diu l’autor, «amb interpretacions que altres han fet d’aquests conflictes, intentant fer una recapitulació que no té cap voluntat dogmàtica, sinó una voluntat lliure de jugar el joc de les aparences que m’ha permès posar una mica d’ordre en aquest caos que és la realitat i la vida».