La vocació de modernitat de Barcelona pretén ser una anàlisi cronològica de la formació de la imatge moderna de Barcelona.

Una imatge amb dates i, per tant, una imatge datada, que va aparèixer durant la segona meitat del segle XIX i que va ser fonamentada, combatuda, esborrada, conscientment restaurada i finalment abandonada aproximadament un segle més tard pel franquisme i les seves nefastes conseqències. Si l’efecte estimulant de reconstruir Catalunya sobre una base humanista va fracassar durant la postguerra, per tal de tornar a ser algun dia, Barcelona havia de ser, durant aquestes llargues dècades, una ciutat recordada. I després la «transició», la democràcia formal, el revifament dels anys 80, la transformació olímpica i la fixació d’una imatge moderna de Barcelona que tancaria el cicle històric començat un segle abans.