Ciutat Princesa és un relat en primera persona en què s’expliquen una sèrie de vivències polítiques entre l’octubre de 1996 i l’octubre de 2017, des del desallotjament del Cine Princesa a Barcelona fins al referèndum de l’1 d’octubre. El fil del relat és: què hem après? Per això es parla des del singular de qui viu i es transforma amb cadascuna de les situacions recollides i des del plural dels nosaltres que li donen sentit.

Ciutat Princesa és una crònica de ciutat que recull una visió del que han estat els moviments socials que van despertar-se a la Barcelona postolímpica i a d’altres ciutats europees i que es van connectar amb les protestes i els moviments del món global fins avui. De la ciutat-marca a la globalització neoliberal i les seves crisis: quins són els mapes viscuts de les resistències?

Ciutat Princesa és un assaig de pensament en què els problemes filosòfics i polítics, així com les idees que els travessen, van a trobar les vivències concretes on arrelen i de les quals provenen. El problema del nosaltres, la qüestió del compromís, la relació entre vida política i ciutat, la crisi dels horitzons revolucionaris, etc., són elaborats aquí des de l’evolució d’una vida que descobreix la complicitat, l’experiència col·lectiva i l’amistat.